La millor partida de Steinitz es va fer esperar, de fet va arribar en l’ocàs de la seva carrera. Steinitz va triar el millor lloc per fer-ho: Hastings (1895), potser el torneig més famós de la història, que va congregar la flor i nata dels escacs mundials. La partida es va jugar a la ronda 10 i el seu rival estava fent un torneig fenomenal fins a aquest moment, ocupava la 3a posició a només mig punt del líder (Chigorin), per la qual cosa Wilhelm es va enfrontar a un jugador en plena forma.

La combinació que va idear Steinitz va ser d’una gran profunditat, demostrant una gran capacitat de càlcul. Cal recordar que Steinitz en la seva joventut va ser un jugador romàntic, només més endavant es va postular de la banda de el joc posicional.