Aquesta partida és considerada com un dels màxims exponents de l’anomenada Escola romàntica.

Adolf Anderssen era un dels millors jugadors de la seva època, i considerat per molts Campió del món després de la seva victòria en el torneig de Londres de 1851. Lionel Kieseritzky va viure a França la major part de la seva vida, país en el qual feia classes d’escacs i jugava partides per cinc francs l’hora en el Cafè de la Régence de París. Kieseritzky era conegut per la seva capacitat de derrotar a jugadors més febles, fins i tot concedint-los avantatge; per exemple, jugant sense dama.

Després del final de la partida, Kieseritzky estava impressionat i va telegrafiar les jugades al seu club d’escacs parisenc. La revista d’escacs La Régence va publicar la partida al juliol de 1851. El nom de «Partida Immortal» li ho va posar l’austríac Ernst Falkbeer en 1855.