Les lleis de els escacs són les normes o reglament establert per la FIDE per a la pràctica dels escacs. L’última versió d’aquest reglament es va adoptar en el Congrés 88 de la FIDE celebrat a Goynuk, Antalya (Turquia) i va entrar en vigor l’1 de gener de 2018.

Encara que l’origen de els escacs no sigui clar, el reglament de els escacs modern va començar a formar-se a Espanya i Itàlia durant el segle XVI, quan es van difondre les obres, entre altres, Lucena, Ruy López, Polerio i, una mica més tard, Salvi. Les regles es van seguir modificant lentament fins a principis de segle XIX, quan van arribar a la forma actual. Les normes també varien d’un lloc a un altre. En l’actualitat, la Federació Internacional d’Escacs (FIDE), estableix les regles estàndards, amb modificacions menors fetes per algunes organitzacions nacionals per als seus propis fins.

Els escacs és un joc per a dos jugadors en un tauler amb 32 peces (16 per a cada jugador) de sis tipus. Cada peça es mou de manera diferent. L’objectiu de el joc és donar escac i mat, és a dir, amenaçar el rei de l’oponent amb la captura fins que sigui inevitable. Els jocs no necessàriament acaben amb escac i mat; hi ha diverses formes que el final de la partida acabi en taules (empat).

A més dels moviments bàsics de les peces, les normes també regeixen l’equipament utilitzat, el control de temps, la conducta i l’ètica dels jugadors, facilitats per a jugadors amb necessitats especials, el registre dels moviments utilitzant la notació d’escacs, així com els procediments per fer front a les irregularitats que puguin ocórrer durant una partida.

Lleis dels escacs, última versió (clickant en aquest enllaç)